Marges

Marges
Roger Vila Padró

Aquesta no és una secció de novel·la. Aquí, se suposa que parlem de llibres d'enologia i, estirant molt la màniga, llibres que parlin del territori i la gent que que cuida les vinyes i en fa el vi. Però farem una excepció. Tot i que encara no l'he llegit, em deleixo per fer-ho, el llibre d'en Roger Vilà no és ben bé una novel·la tal com les entenem avui dia. És una mica a cavall entre la novel·la i l'assaig. Més pensament que guió. Per l'objectiu de l'obra, és emmarcada al Priorat com ho podria estar als cingles de Rupit, posem per cas. Però el fet és que està arrelada al territori i llocs i llogarrets hi són descrits amb sensibilitat i precisió. Per això és aquí.


En Menna, el protagonista de Marges, l’opera prima de Roger Vilà Padró (Barcino) Es desplaça al Priorat amb la intenció de passar-hi, en principi, un mes. Com que l’experiència resulta positiva, ampliarà el període a quinze dies més. En Menna ha patit una crisi. La seva dona va morir ara fa tres anys. Podem suposar que ell viu una mica d’esma. Li cal, per tant, el viatge interior.  Ha fet saber a tothom que l’objectiu del seu recés prioratí —la comarca de les arrels per part de pare— és continuar treballant en el seu estudi sobre els marges de pedra seca. Ja ho fa, ja, això d’examinar-los i de fotografiar-los! I, de fet, arriba a constituir tota una teoria sobre aquestes construccions, que parcel·len el nostre país per al conreu. 


S’estarà en un mas acabat d’arreglar per al turisme rural. El noi és fill del lloc. O fill de fill del lloc. En el seu cas, doncs, un fill trasplantat a una altra banda, que no oblida la força ni el caràcter del paisatge prioratí, presidit pel Montsant. La pau del país no pot sinó dur calma al seu esperit. I la practicarà ell mateix, aquesta pau, amb una convicció plena i amb una admirable tenacitat. Gairebé com mediten els budistes: “Aleshores he tancat els ulls i he sumit en la immobilitat qualsevol membre que em pogués distreure de ser pedra, terrer, arrel, foscor”. Al final del llibre, al final de la novel·la, hi ha uns apunts de caire aforístic que condensen la reflexió filosòfica, en podem dir així, d’en Menna davant el fenomen dels marges. Ell mateix és com si se situés als marges de la vida, veient-la venir, poc disposat a immiscir-se en el mercat populós de la societat, gens disposat a participar del traüt que ha deixat enrere.


Marges és una novel·la formidable, que respira, tota ella, calma. Parla del desig d’anar a cercar la serenitat, de retrobar-se amb unes arrels familiars, però també personals. És un retorn a l’essència. Aquell recés prioratí constitueix, per això, el lloc privilegiat de la creació. De la creació del món, i també de la creació literària. En Menna pretén escriure com qui fa un marge. Amb la mateixa saviesa clàssica, amb els mateixos materials de la tradició: “Aquesta és la idea que em ronda i que no sé com expressar. Potser al final, un dia qualsevol, ho hauré de provar amb pedres”.


Marges és una novel·la poderosa, admirablement ben escrita. En la meva opinió, la revelació d’aquest any. Refregit d'escrits de Jordi Llavina (l'editor)

Fitxa tècnica:
Títol: Marges
Autor: Roger Vila Padró
Editorial: Barcino
Format: 13 X 22 cm. Tapa rústica
Preu: 16 €

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada